diumenge, 30 d’abril del 2017

¿Dónde metemos el carril bici?


Efectivamente, durante la pasada semana santa preguntamos a muchas personas que iban en bici, por dónde pondrían ellos el carril bici. En principio, desconocían que hubiese intención de hacer (o no) un carril bici sometido a Participación Ciudadana.

La mayoría decían lo mismo que escribió Oscar Linde hace un año. Ellos quieren disfrutar del paseo marítimo con sus hijos, paseando en bicicleta, civilizadamente. 

Claro, existe una manera, el paseo tiene más de 6 metros de ancho y da para pintar un carril bici, que debería ser respetado por peatones y ciclistas, durante todo el año. Porque el lugar para ir en bici no es entre coches por peligroso. Ni por una calzada aburrida donde crear un carril bici supondrá que los comercios del paseo desentierren el hacha de guerra porque se eliminen plazas de aparcamiento.



Este mapa muestra como, desde la desembocadura del Foix hasta Vendrell, hay espacio de sobra para circular en bici sin ocupar en ningún momento la calzada por la que van los coches. Hay tramos de carril bici habilitados en Cubelles, el paseo de Cunit donde no hay carril bici ni restricciones, el paseo de Calafell donde hay restricciones horarias en verano y el de El Vendrell (Comarruga) donde están totalmente prohibidas todo el verano. 


Los ciclistas piden que se les habilite un carril bici en el paseo, para que así todos dispongan de su espacio específico. ¿Difícil? pues sería algo difícil los días de máxima saturación del paseo. Pero 330 días al año, no. 

Para los otros 35 días, harían faltas dos inversiones, una importante y otra menos. La de menos sería el coste de hacer el carril bici. La de gran calado, concienciar en civismo, educación, respeto, cultura de la bicicleta, a un grupo que no acaban de saber bien qué es eso. Hoy por hoy, ni el comercio quiere perder una hilera de aparcamientos todo el año para un carril bici por dos meses al año ni tampoco la gente que viene en verano quiere bicicletas por el paseo.



Impunitat total dels lladres de trasters.


En l'última reunió d'associacions amb la Policia Local, a Segur, ens va explicar que hi ha un individu al qual ja han detingut 22 vegades per robar en trasters i que se senten impotents perquè el detenen, sí, però no entra mai a la presó.

Pot ser es degui a la saturació dels jutjats del Vendrell, pot ser que de vegades el valor dels articles robats no justifiqui l'ingrés a la presó immediat. Però... 

No tenim notícies d'ingressos a la presó de roba trasters. Tant la Policia Local de Calafell, com Mossos d'Esquadra, tenen muntats dispositius de control de bicicletes en diverses zones, on ja s'han detectat diverses bicicletes robades i revenudes que tenien el número de bastidor esborrat.

Davant d'aquesta situació, poc poden fer perquè detenen el lladre (de vegades in fraganti) i aquell mateix dia ja torna a estar al carrer.


En aquesta ocasió, l'alarma pels robatoris de trasters va saltar al desembre per un avís que ens va enviar una veïna del carrer Cúspide (foto), ja que van entrar al garatge comunitari i van rebentar els trasters arrencant fins i tot els marcs de les portes. 

No es van endur res, la Policia Local va confirmar que buscaven bicicletes i no en van trobar però van quedar totes les portes destrossades.

La penúltima onada de robatoris va ser al Vendrell i Calafell a finals de l'any passat. I aquesta setmana santa han tornat a rebentar trasters a Calafell. 

Davant l'alarma, la Policia Local i els Mossos d'Esquadra van desplegar patrulles de paisà. Finalment, seguint unes pistes, els Mossos van detenir el dia 21 de desembre a dos homes, tots dos veïns de Calafell, com a presumptes autors, respectivament, de 37 i 24 robatoris amb força en trasters del Baix Penedès. És una activitat lucrativa, en una nit poden robar bicicletes que després són revenudes al carrer i a internet molt per sota del seu valor, però ells s'emporten centenars d'euros per una nit de "treball". El mateix desembre, Agents de la Policia Local de Calafell van decomissar una bicicleta per comprovar si estava robada. 

Els policies van veure un jove per la zona de l'estació de Segur de Calafell que portava una bicicleta totalment pintada de negre i van sospitar, per la qual cosa van procedir a intentar identificar-la.

En ser aturat, el menor d'edat va dir que la bicicleta no era seva, sinó d'un amic però del qual no va poder donar referències. Els policies van comprovar que es tractava d'una bicicleta de muntanya de gamma alta i que havia estat totalment pintada de negre amb esprai.

En realitzar una comprovació més detallada de la bicicleta també van detectar que el número de bastidor havia estat raspat amb la possible intenció de dificultar la seva identificació. Els agents van optar per decomissar la bici i portar-la al dipòsit.

Aquests robatoris van per èpoques i com en molts trasters es guarden bicicletes i altres objectes per facilitar el seu ús, els lladres aprofiten per buscar un material que te fàcil sortida al mercat il • legal.

Aquesta setmana santa va tornar a detectar-se un increment de robatoris de trasters a Calafell. Ara s'aproxima el bon temps i es preveu que passi el mateix. 

El negoci d'Internet

La venda per peces o a través d'Internet és part de la destinació del material robat. De fet, els lladres O bé les desmunten per peces o bé les venen per Internet. El que està clar és que es tracta de gent que sap el que roba i sempre va pel més car. I amb total impunitat.

En la foto, els veïns de carrer Cúspide han instal·lat portes i marcs de metall. 

Així que alerta ara que anem cap a l'estiu. 

La Policia Local recomana incrementar les mesures de seguretat fins i tot lligant amb cadenes les bicicletes a l'interior dels trasters per posar dificultats als lladres ja que aquests busquen actuar amb rapidesa.

I també denunciar tots els robatoris, ja que les bicicletes que aconsegueix recuperar la policia, es deixen guardades i així el propietari la pot localitzar més fàcilment.



dilluns, 24 d’abril del 2017

LINIA VERDA - UNA UTILITAT A L'ABAST DE TOTS ELS CIUTADANS

Des de 2003, els diferents equips de govern de Calafell han anat destinant partides pressupostàries per a l'arranjament de carrers. És una tasca sense fi. Per exemple, només a Segur tenim més de 100 quilòmetres de carrers. Algunes tenen més de 50 anys, dels temps en què es va urbanitzar la part alta de Segur.

L'actual equip de govern va fer un càlcul aproximat del cost de reparar tots els carrers de Calafell (els 3 nuclis i les urbanitzacions) i la xifra supera els 100 milions d'euros.

Ara es destinaran, de moment, 2.000.000 d'euros a reparar carrers "urgents", prioritzant aquelles que estan en pitjor estat.



Vam tenir una reunió amb el regidor d'Urbanisme, Perín i el de Via Pública ,, Juanjo García. Tots dos ens van comentar que és important l'ús de la línia verda o que passin les dades a les associacions veïnals pertinents. Molts veïns posen fotografies d'un carrer en mal estat a les xarxes socials, però això és un mètode sense control i sense que es pugui projectar un pla d'actuacions.

Què és línia Verda?

La Línia Verda de Calafell, és el servei que permet comunicar a l’Ajuntament incidències medioambientals o de neteja, i des de febrer de 2016 permet informar també d’incidències ocorregudes a la via pública. En concret, problemes amb la senyalització, el mobiliari urbà i la conservació de voreres i calçades.

L’objectiu de l’Ajuntament és rendibilitzar aquesta eina, usant-la també per solucionar més ràpidament els desperfectes a la via pública, que són la principal preocupació local dels calafellencs, segons reflecteixen totes les enquestes i processos de participació realitzats des de fa molts anys.

El servei de la Línia Verda va posar-se en marxa a Calafell l’any 2013 i fins ara s’han rebut centenars de comunicacions d’incidències diverses, un 88% de les quals s’han pogut resoldre. S’hi pot accedir des de l’ordinador a liniaverdacalafell.com. Per a telèfons i tauletes hi ha una aplicació, tant per a Android com per a Iphone, descarregable gratuïtament des de Play Store (Android) o Apple Store (IOS).

El sistema és simple, àgil i intuïtiu. Facilita tant les coses a l’usuari que permet fins i tot geolocalitzar automàticament la incidència comunicada i adjuntar-hi una foto feta amb el mòbil. El ciutadà que ha fet la comunicació rep notificacions sobre l’estat en què es troba la resolució de la incidència comunicada.

La Línia Verda permet també fer consultes sobre matèries medioambientals diverses, que un equip d’experts respon en un màxim de 24 hores. Els temes que poden consultar-se van des de com certificar un negoci amb una ISO 14001 a si és possible tallar un arbre d’una parcel·la particular, passant per com estalviar en la factura elèctrica a un domicili o a una empresa.

El servei de la Línia Verda intenta implicar el ciutadà en la consecució d’un municipi més sostenible i facilita en gran mesura la gestió diària dels serveis municipals

Expliquem amb imatges el procediment amb un telèfon mòbil

Al menú principal es selecciona "NOTIFICA TEU INCIDÈNCIA". Hi ha una llista de diferents tipologies. Cal seleccionar la més adient per comunicar.




Cal tenir activat el GPS (Ubicació) al telèfon intel·ligent que, immediatament, indica el lloc de la incidència que es va a comunicar mitjançant geolocalització.


Fet això, es selecciona "prendre fotografia" i "següent".
Apareix un quadre de text on s'explica en què consisteix la incidència i posteriorment "D'acord" i apareix el missatge incidència enviada.



Des del menú desplegable situat a dalt a l'esquerra, es pot consultar l'estat de la incidència (enviada, rebuda, en procés, solucionada). Quan s'ha solucionat es rep un avís en la pròpia aplicació informant d'això.

dimecres, 19 d’abril del 2017

ZONA TARONJA, ZONA BLAVA I CARRIL BICI

Davant el debat que s'ha generat entre ahir i avui, amb la zona blava i la zona taronja, el més pràctic, perquè cadascú tregui les seves conclusions, és explicar-ho encara que sigui breument.

A la reunió del dia 6 d'abril van participar totes les associacions de veïns de Segur, Fòrum Calafell i l'associació de comerciants de Segur Platja. La reunió va exposar tres temes: un estudi de replantejament de la zona blava, incloent la creació d'una zona taronja; el segon tema, el carril bici; i el tercer tema, les bosses d'aparcament.

Tot l'estudi l'ha fet una empresa especialitzada en l'optimització de la rotació d'aparcament en zones saturades que necessiten un replantejament i altres on no és tant necessària la zona blava (com passarà a Segur Centre, on es proposa reduir la zona blava als matins a Avinguda Catalunya i en alguns carrers desapareixerà). I, a més, abaixar el preu per no residents. 

Es proposa una divisió en 3 sectors com podeu veure en aquesta imatge, on podeu llegir sector per sector.

Primer cal aclarir que no hi ha un afany recaptatori perquè la zona blava sigui deficitària, ja que no és així. Actualment, la zona blava ha donat més beneficis quan ha funcionat només els dos mesos d'estiu, ja que tant el juny com el setembre eren deficitaris.

En dir la paraula "possible" fem referència a alguna cosa que va quedar molt clara en la reunió: totes les propostes, al·legacions i suggeriments es plasmaran de cara al projecte definitiu. No hi ha res decidit i l'únic canvi que va anar cap endavant, gairebé amb seguretat, és la part de la zona blava del centre de Segur ja que ningú es va oposar, més aviat hi va haver un acord unànime entre els representants de Segur. 

Ara falta l'opinió dels grups polítics, als quals s'ha lliurat l'estudi, recollint-hi les propostes que totes les entitats van fer aquest dia. Només cal dir que la reunió, entre exposició i debat, va durar més de 4 hores, es va informar a tots que es lliuraria la informació als partits polítics i seguiríem dialogant.

La proposta global és molt més àmplia que el que han publicat fins ara els mitjans de comunicació.

La zona taronja, com es pot veure en les imatges, només funcionaria a l'estiu. El que es pretén és que el visitant que vingui, no estigui cada 3 hores anant a posar diners a la màquina de zona blava. Fins i tot la durada, horari i preu està sotmesa a debat.

La Participació Ciutadana no consisteix a assistir a una reunió, debatre 4 hores, passar-ho als grups polítics i aquí acaba la història. No. És un procés que implica a entitats, veïns, comerciants, associacions veïnals i tracta d'integrar la millor solució per a la majoria.

El xou polític que s'està muntant, és del tot innecessari perquè ni s'implantarà el carril bici a l'estil de 2011, quan estava inclòs en un projecte gran (reforma de carrer Rhin i col·lectors) i l'oposició ni es va assabentar perquè no es van preocupar de mirar res, ni tampoc es planteja un carril bici de convivència després d'esborrar l'anterior carril (AVSU va ser molt combatiba amb aquest tema) en què es van posar en una taula de treball 4 propostes, 2 d'elles inviables, es va restringir l'accés a un representant per associació i es va prohibir fer fotos i l'alcalde només va aparèixer en la primera reunió. I de convivència, res, els nombrosos accidents ho van fer evident.

Així doncs, encara queda molt camí per fer, aquest estiu no hi haurà zona blava ni taronja sinó que seguirà tot com està ara i, després de molt debat i acords, llavors el projecte definitiu es passarà a exposició pública (30 dies) perquè tots els veïns , residents o no, puguin presentar al·legacions.



Per exemple, en el tema del carril bici, a l' AVSU manifestem desacord i hem estat parlant amb comerços i veïns (residents o no) de Segur per recollir la seva opinió. I Ramon Ferré va dir ben clar que no es repetirien errors del passat i tot es faria amb consens a través de la participació ciutadana que acaba de començar. Cal asserenar els ànims i estudiar bé les propostes abans de començar a "escalfar" al personal.

Un altre dia explicarem més coses. Ben aviat, l' Ajuntament publicarà a la seva web tot el projecteLes imatges que il·lustren aquesta publicació es van prendre el dia de la reunió i la seva difusió no implica que s'hagi de fer així. Simplement és la primera proposta encaminada a solucionar un problema greu d'aparcament que es produeix només a l'estiu i que no està exempt de picaresca perquè hi ha molts que tenint plaça d'aparcament, deixen el cotxe fora i així quan vénen visites, aparquen al garatge. Si no ens falla la memòria, hi ha més del doble de places particulars que automòbils censats a Calafell.








dijous, 13 d’abril del 2017

Comunicat d' Omnium Baix Penedès





Benvolgudes entitats,


Com sabeu, des del PNR es posa en marxa una recollida massiva d'adhesions al manifest del Pacte Nacional pel Referèndum (PNR). 

El passat dijous 6 d'abril es va fer una primera comunicació a les entitats d'abast nacional així com als pactes locals constituïts animant-los a participar de la gran campanya de recollida d'adhesions en el marc de la Diada de Sant Jordi. Òmnium Cultural, i centenars d'entitat més, hem decidit participar-hi activament


Així docs, des d'Òmnium Baix Penedès, ja ens hem inscrit com a punt de recollida de signatures per Sant Jordi, al carrer Dr. Robert del Vendrell 

És per això que us animem a aprofitar la Diada de Sant Jordi per estendre el PNR arreu del vostre municipi

· inscrivint-vos com a entitats per recollir signatures el dia de Sant Jordi
· fent arribar el correu als vostres associats i associades perquè signin el pacte i s'hi inscriguin com a persones voluntàries per recollir-ne
· fent extensiu aquest correu a d'altres entitats amb qui treballeu

Des del PNR de la comarca del Baix Penedès se'ns informa que se'ns farà arribar a finals de la setmana vinent tot el material necessari per a recollir adhesions

Fem que el Referèndum previst per l'any 2017 sigui un clam popular! Moltes gràcies per la vostra col·laboració!

divendres, 7 d’abril del 2017

SIGUEN DESAPARECIENDO PERROS EN CALAFELL

(publicado por Websegur - Pep Torrents)



Hace cinco meses compartíamos esta noticia sobre el robo de perros por la zona. Lamentablemente se siguen produciendo sin que de momento se hayan podido (que sepamos) detectar los motivos ni los responsables de los mismos pero, aparecen regularmente por las redes sociales, denuncias de pérdidas, desapariciones y robos. En algún artículo aparecía el comentario de que podría tratarse de alguna banda organizada que incluso cuenta con algún veterinario implicado que les cambia el chip.


Nuestro amigo M.A. ayer compartía por las redes la desaparición de su mascota, vive por la zona de la iglesia (Segur) y su casa cuenta con una valla por la que el animal no puede escapar, no encontró ninguna cerradura forzada, lo que hace suponer que podrían haber accedido saltando la misma y abriendo desde dentro la cancela para sustraer al perro. Compartimos la foto por si alguien lo ha podido ver y ponerse en contacto con él a través del teléfono 648239460, al tiempo que agradece toda la difusión que se le pueda dar, los que tenemos mascotas sabemos lo que significa su pérdida. Gracias en su nombre.



dimarts, 4 d’abril del 2017

REPLANTEJAMENT DE LA ZONA BLAVA A CALAFELL


Hem rebut una convocatòria de l'Ajuntament de Calafell per debatre el replantejament de la zona blava. Per Setmana Santa i també al setembre de l'any 2015 va haver-hi queixes per la zona blava.

L'anterior govern va ampliar el període de zona blava al Passeig de Segur. Anteriorment, era des del 24 de juny fins a l'11 de setembre que estava activa. El 2015, va començar a cobrar-se per Setmana Santa (finals de març) i s'anava a allargar fins al 4 d'octubre.


Per Setmana Santa, pot haver-hi una alta ocupació, només 3 o 4 dies. Però la resta no. I els comerços es queixaven dels clients que eren multats per aparcar per fer les compres havent-hi espai de sobra al Passeig de Segur. Al setembre sortien corrent els clients de les terrasses i comerços en veure que els multaven sense tenir molt sentit, ja que el passeig estava gairebé buit.


El nou govern va decidir tancar-la abans, no tenia sentit multar en un passeig buit i va escoltar les queixes dels veïns, que estaven més que justificades.

L'ajuntament va prometre que "per a les noves ordenances del 2016 ja es canviaran les dates i es revisarà la zona blava, especialment al passeig de Segur tal com s'especifica en l'acord de governabilitat signat pel nou govern de Calafell. "7 - És revisarà la zona blava Vigent, Especialment al Passeig de Segur"

Al març del 2016, a Calafell Ràdio, l'alcalde Ferré va dir que replantejarien la zona blava en altres èpoques de l'any i ho parlarien amb les entitats. El propòsit d'aquesta reunió, segurament, sigui aquest.

NOU CREGLAMENT DE PARTICIPACIO CIUTADANA



JA EL TENIM AQUÍ !!! 

AVSU, en particular, ha estat demanant participació ciutadana REAL des del mateix moment de la seva creació. 

Avui, l'aprovació del Reglament de Participació Ciutadana de Calafell és, per fi, una realitat. Per consens dels partits s'ha aprovat per unanimitat. 

Pressupostos participatius i decisions vinculants. Veïns, entitats i associacions amb veu i vot. I un bon nombre de canvis que expliquen l'alcalde i regidors de tots els partits en la sessió plenària d'ahir dilluns 3.4.2017 

Aquestes són les novetats més rellevants del reglament:

Referèndums i consultes

El nou reglament inclou la possibilitat de celebrar referèndums i consultes ciutadanes, per a veïns censats i majors de 18 anys. Se’n podran fer un màxim de cinc per any, i no es podrà reiterar una mateixa consulta fins dos anys després.

Iniciativa veïnal

El veïnat i les entitats podran exercir la iniciativa veïnal per presetar propostes que hauran de ser debatudes per l’Ajuuntament. En podran presentar amb el suport de 500 veïns majors de 16 anys. En el cas de propostes que afectin un barri, caldrà tenir el suport del 5% dels seus habitants. També podran presentar propostes les entitats que tinguin al menys 100 socis al corrent de pagament.

Dret d’audiència pública

Tam bé es reconeix el dret d’audiència pública. És a dir, a convocar actes públics perquè entitats i ciutadans puguin rebre oralment informació sobre actuacions político-administratives o formular verbalment els seus suggeriments. Podran demanar una audiència pública 200 veïns majors de 16 anys, el 5% de veïns d’un barri i les entitats de més de 100 socis. També es convocaran a demanda d’una cinquena part dels regidors de la corporació. Podrà havier-hi un màxim de 5 sessions l’any.

Els Consells Municipals de Participació

El reglament crea un seguit de consells municipals de participació, tant geogràfics com temàtics. Alguns seran permanents i altres es podran crear temporalment segons una necessitat o situació concreta. El més important serà el Consell Ciutadà, representatiu del conjunt del municipi, i dins dels geogràfics hi haurà consells de barri.

Entre els temàtics, els tres primers que podrien estar operatius són el consell escolar municipal, ja existent; el consell assessor urbanístic, que va funcionar durant la redacció del vigent Pla General i que es recuperaria; i el consell municipal de seguretat ciutadana, una proposta plantejada fa una dècada i mitja i que no havia acabat de reeixir.

Els consells estaran formats per un representant dels grups polítics que a les anteriors eleccions municipals hagin assolit un 3% dels vots (encara que no aconseguíssin representació al consistori); un representant de cadascuna de les organitzacions socials, sindicals, professionals i empresarials més representatives del municipi, i un seguit de ciutadans triats a l’atzar, entre els que manifestin el seu interés a formar-hi part. Al Consell Ciutadà n’hi haurà tres. En el cas dels consells de barri, hi haurà un ciutadà per cada 500 habitants, amb un mínim de 2 i un màxim de 6.

El Consell Ciutadà aixoplugarà la resta d’organismes i haurà d’aprovar les seves resolucions. Les seves funcions principals seran:

–debatre el Programa d'actuació, les ordenances i els reglaments generals de l'Ajuntament o altres temes d'interès municipal.

–conèixer i debatre els resultats dels indicadors de la gestió municipal i els grans projectes del poble i els estudis i treballs sobre temes estratègics que hagi encarregat l'Ajuntament.

–consensuar un pla de mandat amb els membres del Consistori, recollint les aportacions ciutadanes i dels Consells de Barri, plantejant processos participatius, si és necessari.

–proposar modificar les accions del pla de mandat.

–plantejar una distribució equitativa dels recursos per a inversions municipals i propostes a tractar en els plens municipals, en forma de moció.

Els Consells municipals de Participació tindran un caràcter consultiu i no vinculant. Tanmateix, hi ha el compromís d’estudiar-ne les propostes, valorar-les i, en el cas que no siguin acceptades justificar-ne el motiu i donar-ne compte en els propis consells i en el Ple Municipal.

Pressupostos participatius

El reglament regula que un mínim d’un 1% del pressupost municipal se sotmetrà a votació popular. Cal remarcar que és l’1% de tot el pressupost, no del capítol d’inversions. Amb el pressupost municipal d’enguany a la mà, que puja 45,68 milions d’euros, la part que decidirà directament la ciutadania serà d’uns 456.000 euros. Cal remarcar que hi ha un mínim, però no un màxim i, per tant, el percentatge sotmés a votació podrà ser superior sempre.

Informació i qualitat dels serveis

El reglament, a més, estableix els mecanismes pels quals la ciutadania i les entitats poden accedir a qualsevol informació municipal. A més, també es determinen un seguit de facilitats per a l’accès a la informació. Per exemple, amb un espai virtual, dins de la web municipal dedicat específicament a aquestes qüestions, però també garantint que els equipaments municipals de caire cívic disposaran d’ordinadors connectats a la xarxa on tothom pugui anar a consultar la informació.

Les entitats podran assistir a les comissions informatives i altres òrgans decisoris, per rebre informació i aportar la seva opinió, quan s’hi tracti alguna qüestió concreta en la qual acreditin que són part interessada. Ho hauran de demanar per escrit.

Qualsevol petició per escrit haurà de ser contestada abans de 30 dies, i en aquest mateix termini màxim haurà de ser rebut qualsevol ciutadà que demani una entrevista o reunió amb un regidor o un tècnic municipal.

L'Ajuntament farà enquestes de qualitat a les persones usuàries dels serveis municipals, a fi de conèixer les seves valoracions i propostes sobre el servei concret que han rebut, i millorar-los d'acord amb les propostes i fer les campanyes de sensibilització necessàries, així com per dispo: 


dissabte, 1 d’abril del 2017

NOVA JUNTA - NOUS PROJECTES


ABRIL 2017

JULIOL 2011

FEBRER 2008

Gairebé 10 anys han transcorregut entre aquestes 3 fotografies. La primera és d'avui mateix, amb alguns membres de la nova junta executiva, que ens hem reunit avui. La segona pertany a la junta de 2011. La tercera és de la primera junta quan, oficialment, AVSU va ser reconeguda oficialment com a associació veïnal 7.3.2008.

AVSU, com a associació veïnal, va quedar registrada al febrer de 2008. Però l'embrió de l'associació es va començar a gestar el novembre del 2007, degut a un increment d'un 150% de l'import del transport escolar.

A nivell particular, un grup de veïns es va dirigir al llavors alcalde accidental, Josep Parera, de manera espontània i aquest els va convocar a una reunió urgent aquell mateix dia a la tarda. Es va acordar, en aquesta reunió, donar un temps de moratòria a l'increment mentre es reorganitzaven les parades d'autobús de recollida dels escolars.

A la reunió amb Parera va estar present el llavors regidor d'urbanisme de Calafell, Ramon Ferré, que va suggerir que s'associessin els veïns de forma organitzada per a ser escoltats. No aconseguint res més, excepte aquesta moratòria, es va organitzar una manifestació i, en acabar, diversos veïns van decidir que sí, que havia de constituir-se una associació perquè fossin ateses, de forma organitzada, les reivindicacions. I així va néixer AVSU el 2007.



El febrer de 2008 va quedar registrada a l'ajuntament i a la Generalitat com a Associació de Veïns. De la junta executiva original, 4 membres continuen al peu del canó.

La relació amb el govern de llavors, presidit per l'alcalde Jordi Sánchez, va ser tempestuosa i difícil, sense entendre encara avui els motius. Es veia el moviment veïnal com un enemic al que batre en lloc d'un grup amb el qual mantenir un diàleg fluid.

Sota el mandat de Sánchez, AVSU, tot i això, va aconseguir dur a terme algunes activitats com regals per als nens en reis, una campanya solidària perquè els veïns amb menys recursos gaudissin encara que fos un parell de dies a la setmana d'uns descomptes importants gràcies a la colabració dels comerços que va tenir un gran èxit amb més de 700 persones adherides, que es van beneficiar d'això i va tenir un reconeixement per part de l'ajuntament. Es va negociar una rebaixa important en la zona blava per als residents (20 cts l'hora) que encara segueix vigent. Es va fer pressió mediàtica i es va aconseguir un semàfor en un pas de vianants de la C31 molt perillós, es va aconseguir que es fessin els treballs de neteja de les franges de seguretat forestals, es van demanar descomptes en el Vilarenc per a residents (l'empresa va dir que sí i Sánchez que no), es va plantejar la reordenació dels carrers de Segur i altres antigues reivindicacions, varem muntar una protesta amb el comerç de Calafell per la competència deslleial dels manters.

A mitjans de 2008, l'AVSU va iniciar una activitat conjunta amb el Bloc de Segur, llavors amb 8 membres que publicaven diàriament, alguns d'ells es van associar a AVSU i va començar la "etapa mediàtica" a les xarxes socials. Això va anar en augment amb la col.laboració de Websegur, en temes com el carril bici i el canvi de sentit del carrer Marca Hispànica, la retolació dels rètols invisibles dels carrers de Segur, i entre 2009 i 2011, els contactes amb premsa, ràdio i televisió, van aconseguir donar ressò mediàtic a aquells temes del municipi que es quedaven, estranyament, estancats. També hi va haver molt de soroll amb el POUM i molt interès polític creat per uns quants que buscaven rèdit polític i enterbolir el moviment veïnal.

I van arribar les eleccions. Amb el canvi de govern, passant a ser alcalde Olivella, la cosa va anar a pitjor. En els plens es volia silenciar els membres de l'associació en més d'una ocasió i les peticions i propostes eren contestades amb un "això ja ho mirarem".

AVSU va modificar també la seva junta. La primera presidenta havia estat Sonia Mirambell, el 2010 David Gómez havia passat passar a ostentar el càrrec i el 2011, l'administrador del Bloc de Segur, Pere López Nevot, va ser nomenat president pels membres de l'Associació, fusionant gairebé bé el Bloc i l'AAVV . L'etapa de Sánchez va ser difícil, però la d'Olivella va superar la barrera de l'impensable.

Olivella deia (quan era a l'oposició, que les AAVV eren positives). Fins i tot, havia fet declaracions de suport a actes reivindicatius de l' AVSU (top-manta, POUM, etc). Però, de bon començament, ja no va sintonitzar quan va començar a governar. Per començar, l' AVSU reivindicà la Participació Ciutadana al carril bici i el resultat va ser horrorós. Una reunió a porta tancada, en una mesa de treball, a les dependències municipals de Segur, amb accés restringit a un membre per associació, sense permetre prendre imatges, ni filmar la reunió, expulsant a veïns que havien vingut a escoltar. Al grup de 10 persones només havia un ciclista convocat i, al veure que la "participació" consistia en escollir una de les 4 opcions que presentava l'ajuntament, va marxar.

Llavors va ser una guerra constant. A cada resposta negativa del govern, apareixien les televisions, els diaris, tot el que estigués a l'abast per fer-nos escoltar i fer paleses les mancances i queixes dels veïns. I l'ajuntament, emprenyat però sense dialogar. AVSU era un corcó, perquè havia ajudat a  crear noves associacions i això va ser mal entès per l'ajuntament. 
Es va demanar un Consell de Seguretat Ciutadana, que encara no s'ha fet però al menys es va aconseguir tenir reunions trimestrals amb altres asssociacions juntament amb Mossos i Policia Local (mai va aparèixer l'alcalde) que el regidor de Seguretat Ciutadana, Clavero, va trencar unilateralment l'abril de 2014 perquè no va complir una promesa feta i li van molestar les crítiques. Es va lluitar contra les gosseres il.legals que no complien la llei, es van demanar més semàfors a la C31, es va demanar que els precs i preguntes fosin retransmesos per ràdio, en conjunt amb altres associacions de Calafell es van donar els passos per crear la Coordinadora de Calafell amb el suport de tots els partits polítics (excepte CiU) i cada petició era un calvari. I moltes més coses, però no volem fer sang, només un recorregut per la memòria. Forma part del passat.


Entre unes coses i altres, hem recollit signatures per canviar la zona blava, per posar semàfors a la C31, perquè no s'enduguessin la policia de Segur, pel POUM, per la C31 i els peatges, per les ambulàncies, perminvar els efectes de les inundacions, etc, etc, etc...



Noves eleccions, nou canvi de govern i de moment, -de moment-, sabem que està en marxa un Reglament de Participació Ciutadana, hem demanat que s'actualitzi a la web municipal el registre d'associacions que no s'ha tocat des de fa anys, se'ns ha promés a les associacions que hauran pressupostos participatius i que en moltes de les intervencions de les associacions, les decissions preses no serien de caràcter consultiu sinó vinculant. Cal a dir que la relació d' AVSU amb l'actual alcalde, quan era regidor d'urbanisme entre 2007 i 2011, va ser molt difícil però a base de diàleg entre 2012 i ara, ha millorat força. Participa, des de bon començament, juntament amb regidors i partits polítics (fins i tot que no són de Calafell) en les reunions de la Coordinadora cada 15 dies. Ha tornat a posar en marxa la relació de les AAVV (particularment AV Propietarios de Segur, AVAP i AVSU) amb la junta de Seguretat, amb la presència del regidor de Seguretat Ciutadana Triadó, els caps de Mossos d'Esquadra i el de Policia Local. Ha promés que la Participació Ciutadana serà un fet.

Hi ha esperances dipositades en que la participació sigui real. El pròxim dilluns podrem parlar amb més rigor i propietat ja què en el ple municipal sortirà aquest tema. D'ara endavant, AVSU tindrà un minim de dos membres al públic de les sessions plenàries per decisió presa en la junta que hem celebrat avui.

I a veure què passa...